CELIALAND

  Hi havia una vegada a una platja del Carib dos peixos que eren amics . Linda era el peix més bonic  que existia.                                                                Tenia cada una de les seues escames d’un mateix i preciós color. Quan les seues aletes es menejaven brillaven com el arcde sant Martí. Mentre que  Coral només era un peix qualsevol.            -Tan de bó puga ser com tu!-  va dir Coral amb tremenda admiracio.I Linda li va respondre posant cara interessant:-Ja ho sé, amiga ,ja ho sé, et comprenc perfectament.                         -Anem a nadar a la vora?- va dir linda molt convençuda de si mateixa.-Però estàs boja o que!- va cridar esglaiada Coral.-Vinga serà divertit  .-Ni parlar d’eixe tema! ,linda perque tu sigues la millor nadadora de tots els peixos és molt perillós els humans estan pescant amb unes xarxes inmenses!--Ja ho sé. perque no vols venir amb mi?, tens por que els pescadors et mengen?…Encara que, qui voldria menjar-te a tu?-  digué Linda soltant una riseta .-Ara veuràs com puc manejar-me a la vora igual o millor que tu!- va dir Coral molt enfadada, tan enfadada que quasi se li eixiren les escames.-Llavors anem.Que dimonis fem encara ací? en davant. -Val tu ho has volgut –Digué Coral molt més enfadada que abans.Una vegada que Coral i Linda varen arribar a la vora Linda li va dir a Coral que es posaren a esquivar les xarxes dels pescadors per a veure quina era la millor.Linda i Coral van passar per baix d’una xarza . Just en aquell moment el pescador va arreplegar la inmensa xarxa. Va agafar a les dues.-Oh no! no hauríem d’ haver vingut Linda. -Ja ho sé! És la fi!-No,no tan ràpid, tenim una esperança,Linda.S’he, d’esmunyir pels foradets de la xarxa .-Ni pensar-ho les meues aletes són molt grans! -Però si que pots passar fent un poc d’esforç, segur.-No , jo no pense estropear-me les meues precioses aletes. Ningú m’ estimaria. -No Linda, açò no és aaixí .Els amics de veritat sempre t’estimaran com sigues . -Corre Linda que la xarxa està a punt de pujar a la superfície,vinga Linda!-No , deixa’m moriré ací.-Noooooooooo!Linda!-Adéu,Coral ,adéu. 

Eixes varen ser les últimes paraules de Linda mentre la xarxa estava a punt de desaparéixer de l' aigua.

Hi

La Tafanera | del.icio.us