CELIALAND

-Coem una pexuga amb all i llorer.

-Afegim oli amb farina.

-Possem llet amb brou.

-Fem trocets la pexuga de pollastre.

-La pastem fins  formar una pasta.

-Ho posem al frigorífic un parell d´hores.

-Ho traiem del frigorífic, li fem la forma d´una   mandonguilla i     la passem per ou i pa rallat.

-I finalment es frigen.

Hola,vaig a exposar les meues idees de si és millor anar al cinema a veure una pel·lícula quequedar-se a casa .

 Jo crec que és millor veure una peli al cinema per que és més emocionant ,més intrigant, perque la pantalla és més gran i a més la qualitat del so és molt millor. A més al cinema et trobes amb els teus amics i no estan  els teus pares,i a casa la majoria de vegades  et trobes als teus pares i els gustos dels meus pares per a  una pel·lícula no són els mateixos que els teus,mentre que els dels  amics es pariexen  molt.

Per aixó dic que és millor veure una peli al cinema que a casa.

                                                                                                             València 16-2-08

Hola Lluís  que tal , sóc Celia?

Com et van els estudis?,espere que et vagen bé , a mi regular....Com et va a classe de Valencià? Nosaltres som molt pocs a la meua classe, per a mi és millor. Ens estem dedicant a fer posts i la meua profe els posa a internet , és molt divertit .

Vinga,fins l´estiu que ve. 

                                                                                                     Amb molta estima 

Celia

Postdata : escriu-me !

  Hi havia una vegada a una platja del Carib dos peixos que eren amics . Linda era el peix més bonic  que existia.                                                                Tenia cada una de les seues escames d’un mateix i preciós color. Quan les seues aletes es menejaven brillaven com el arcde sant Martí. Mentre que  Coral només era un peix qualsevol.            -Tan de bó puga ser com tu!-  va dir Coral amb tremenda admiracio.I Linda li va respondre posant cara interessant:-Ja ho sé, amiga ,ja ho sé, et comprenc perfectament.                         -Anem a nadar a la vora?- va dir linda molt convençuda de si mateixa.-Però estàs boja o que!- va cridar esglaiada Coral.-Vinga serà divertit  .-Ni parlar d’eixe tema! ,linda perque tu sigues la millor nadadora de tots els peixos és molt perillós els humans estan pescant amb unes xarxes inmenses!--Ja ho sé. perque no vols venir amb mi?, tens por que els pescadors et mengen?…Encara que, qui voldria menjar-te a tu?-  digué Linda soltant una riseta .-Ara veuràs com puc manejar-me a la vora igual o millor que tu!- va dir Coral molt enfadada, tan enfadada que quasi se li eixiren les escames.-Llavors anem.Que dimonis fem encara ací? en davant. -Val tu ho has volgut –Digué Coral molt més enfadada que abans.Una vegada que Coral i Linda varen arribar a la vora Linda li va dir a Coral que es posaren a esquivar les xarxes dels pescadors per a veure quina era la millor.Linda i Coral van passar per baix d’una xarza . Just en aquell moment el pescador va arreplegar la inmensa xarxa. Va agafar a les dues.-Oh no! no hauríem d’ haver vingut Linda. -Ja ho sé! És la fi!-No,no tan ràpid, tenim una esperança,Linda.S’he, d’esmunyir pels foradets de la xarxa .-Ni pensar-ho les meues aletes són molt grans! -Però si que pots passar fent un poc d’esforç, segur.-No , jo no pense estropear-me les meues precioses aletes. Ningú m’ estimaria. -No Linda, açò no és aaixí .Els amics de veritat sempre t’estimaran com sigues . -Corre Linda que la xarxa està a punt de pujar a la superfície,vinga Linda!-No , deixa’m moriré ací.-Noooooooooo!Linda!-Adéu,Coral ,adéu. 

Eixes varen ser les últimes paraules de Linda mentre la xarxa estava a punt de desaparéixer de l' aigua.

Hi

Més de pressa que els avions,

van passant les estacions.

Arriba a l´infern

Per a escriure un poema,

 hem de compasar alguns versos que rimen,

és a dir , que s’acaben de la mateixa forma.

La primavera

és la primavera.

A l´estiu tot el món  viu.

Ve la tardor

 i s’ acaba la calor.

I el fred de l´hivern.  

M´ha agradat molt aquest poema és molt bonic.L’ autor és anònim.

Jo crec que el que anem a fer és representar treballs relacionats amb els textos i la lectura que anem a grabar-ho a un bloc personalitzat.Des del col·legi Claret de Benimaclet de València.

¡¡ESPERE  QUE VOS AGRADE , AMICS!!!!!!